Com desaparèixer completament (I) (teoria dels efectes insospitats)

mcv-nrbild-567x319

Reconec la força de la persuasió que es desprèn de les darreres lectures, comparable a les ficcions més suggeridors que només les narratives contemporànies són capaces d’inspirar. Una enorme força enunciativa que suggereix, a pesar de la literatura científica que imiten, disciplines salvadores instaurades a recer d’una gran crisi de supervivència en les nostres societats.

La gran virtut d’aquestes teories -d’aquestes personalitats que les destrien de l’ámbar de la comunicació-, no es desvirtua en absolut davant la reiterada absència d’estudis concloents (¿?), ni resultats comprovables(¿!!!?), ni avenços substancials que incorporen millores incontrovertibles en el camp de la comunicació humana. Tot està de més. Omplint pàgines, devorant investigacions, estudis, experiments…desfilen davant meu -sense poder aturar aquest procés- tota una llista interminable de casuístiques inestimables en disciplines d’abast universal. S’està redactant la teoria dels efectes insospitats i l’absència generalitzada. Però recapacitem:

  1. Primer de tot la teoria de l’agulla hipodèrmica. Parafrasejant la crítica sobre el psicoanàlisi: ella és el mal que pretén curar. Estimul/reacció. Efectivament sembla haver-se clavat l’agulla!

  2. Teoria funcionalista: incapaç de descriure tant les funcions con les disfuncions. Pura metafísica.

  3. Uses & Gratifications. Social Media. Sales. No matches!

  4. Teoria crítica. Oxymandias de les teories de mitjans de la comunicació. Ve a dir: nois recolliu el parxís i deixeu tot endreçat! La industria cultural està aquí, i es més evident per la perfecta invisibilitat que manifesta en les teories sobre mitjans de comunicació -augmentant la seva perillositat-; la manipulació cobra dimensions èpiques en aquest fade out de l’individu.

  5. Teoria culturològica. Que faríem sense els francesos? Sempre ens diuen ‘La culture, idiote, la culture!’ (sense ells ens aniria pitjor).

Segueixo la lectura. Em deixo seduir i persuadir per l’abast sense límits de la potència narratològica-enunciativa-descriptiva de les lectures: l’anàlisi quasi-quali-quantitatiu, el ritual de lo habitual, estudis-que-corregeixen-estudis-que-corregeixen-, el mantra: ‘la eficacia de la comunicación de masas está muy relacionada y depende en gran medida de procesos de comunicación de la estructura social en la que vive el individuo’. Em sento tremendament reconfortat amb el nonsense de l’audience. Penso que Rimbaud s’enorgulliria de nosaltres! Recordeu que quan passi el Big Crunch farà un soroll semblant, una implosió que clou amb un monòlit negre (vigileu el cap!) i el no rés!

2 pensaments sobre “Com desaparèixer completament (I) (teoria dels efectes insospitats)

  1. Et veig…millor dit, et llegeixo, entre sorneguer i escèptic. No sé ben bé si vols qüestionar tanta teoria i demanes més pràctica o, ans el contrari, proposes aprofundir i seguir en les línies mestres teòriques. No pot ser que en tractar de temàtiques molt properes a la societat, resulti més adequat que les teories siguin més planeres?. I una altra cosa que em volta pel cap constantment… Cal que fem tantes teories? Dit en llenguatge molt popular o col·loquial… No ens estarem menjant el coco quan tot resulta més senzill?

    M'agrada

  2. D’una manera manera molt barroera, Josep Mª, veig com les teories no són més que meres dissertacions estèrils. I fins aquí ho veig bé, el diàleg és necessari…El problema és postular, voler fer de la teva opinió una teoria que ho expliqui tot, fins la següent. També, haig de confessar, tinc una especial antipatia per la publicitat i la propaganda. De fet coincideixo bastant amb l’esperit de la Teoria Crítica d’Adorno, Horkheimer, Marcuse quan diuen que ja està bé de tant ‘estudi administratiu’:, si el que els interessa és vendre perquè no li diuen ‘màrqueting dels mitjans’ i així ens entenem tots? Doncs que es dediquin a vendre Nespreso…what else?
    Penso que gairebé tots els autors presentats en els lectures ‘treballen’ les eines sociològiques d’una manera…lletja…és a dir, no els retrec que vulguin guanyar-se els diners, ho respecto. Ara, d’aquí a pretendre emmascarar la manipulació que fan amb un interès pels mitjans de comunicació…vinga home! Jo no veig més que interès per determinar d’una manera clara i diàfana els targets d’una estratègia, i res més. On son els humanistes!!! Ubi sunt leones!?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s