Reconec la força de la persuasió que es desprèn de les darreres lectures, comparable a les ficcions més suggeridors que només les narratives contemporànies són capaces d’inspirar. Una enorme força enunciativa que suggereix, a pesar de la literatura científica que imiten, disciplines salvadores instaurades a recer d’una gran crisi de supervivència en les nostres societats.
La gran virtut d’aquestes teories -d’aquestes personalitats que les destrien de l’ámbar de la comunicació-, no es desvirtua en absolut davant la reiterada absència d’estudis concloents (¿?), ni resultats comprovables(¿!!!?), ni avenços substancials que incorporen millores incontrovertibles en el camp de la comunicació humana. Tot està de més. Omplint pàgines, devorant investigacions, estudis, experiments…desfilen davant meu -sense poder aturar aquest procés- tota una llista interminable de casuístiques inestimables en disciplines d’abast universal. S’està redactant la teoria dels efectes insospitats i l’absència generalitzada. Però recapacitem:
-
Primer de tot la teoria de l’agulla hipodèrmica. Parafrasejant la crítica sobre el psicoanàlisi: ella és el mal que pretén curar. Estimul/reacció. Efectivament sembla haver-se clavat l’agulla!
-
Teoria funcionalista: incapaç de descriure tant les funcions con les disfuncions. Pura metafísica.
-
Uses & Gratifications. Social Media. Sales. No matches!
-
Teoria crítica. Oxymandias de les teories de mitjans de la comunicació. Ve a dir: nois recolliu el parxís i deixeu tot endreçat! La industria cultural està aquí, i es més evident per la perfecta invisibilitat que manifesta en les teories sobre mitjans de comunicació -augmentant la seva perillositat-; la manipulació cobra dimensions èpiques en aquest fade out de l’individu.
-
Teoria culturològica. Que faríem sense els francesos? Sempre ens diuen ‘La culture, idiote, la culture!’ (sense ells ens aniria pitjor).
Segueixo la lectura. Em deixo seduir i persuadir per l’abast sense límits de la potència narratològica-enunciativa-descriptiva de les lectures: l’anàlisi quasi-quali-quantitatiu, el ritual de lo habitual, estudis-que-corregeixen-estudis-que-corregeixen-, el mantra: ‘la eficacia de la comunicación de masas está muy relacionada y depende en gran medida de procesos de comunicación de la estructura social en la que vive el individuo’. Em sento tremendament reconfortat amb el nonsense de l’audience. Penso que Rimbaud s’enorgulliria de nosaltres! Recordeu que quan passi el Big Crunch farà un soroll semblant, una implosió que clou amb un monòlit negre (vigileu el cap!) i el no rés!
niktoblog 