La recerca comunicativa distingeix tres etapes cronològiques, la primera de les quals, coneguda com model de l’agulla hipodèrmica (1914-1940) es caracteritzarà pel desig d’influenciar en les masses. El positivisme més agressiu va afavorir l’arribada del conductisme com a doctrina que sancionava la modificació de la voluntat de l’individu.
En aquesta primera etapa els mitjans de comunicació de masses -primer la premsa, després la radio i la televisió-, consagrats com eines de persuasió amb la intenció de manipular la societat, es veuen afavorits pel temor generalitzat durant el període entre les dues guerres mundials (tot i que alguns historiadors parlen d’una única guerra amb un parèntesi), posant l’èmfasi en els conflictes arran el món, els avenços tecnològics i les aventures personals.
Fox Movietone News va ser el noticiari sonor de la Fox fundat l’any 1928. Precursor entre d’altres del British Movietone News, el NO-DO espanyol, etc., aquests noticiaris narrats amb el to declamatori del discurs descriptiu, inflamant i exaltat –que avui ens poden resultar naif-, demostrarien un gran poder persuasiu i una gran capacitat d’influenciar en l’opinió pública –molt dispersa i poc alfabetitzada-, entre d’altres raons, com a preparació per l’esclat d’un conflicte que ja es preveia tindria unes dimensions èpiques.
Un d’aquests episodis registrat per Fox Movietone News el protagonitzarà la Itàlia de Benito Mussolini, que amb la invasió d’Etiòpia volia satisfer unes malmeses pretensions colonials -que la situaven a la cua dels grans imperis colonials, Gran Bretanya i França-. Per desgràcia, l’aquiescència de les potències europees i la Societat de Nacions certificarà una política de no intervenció mal entesa per part d‘aquests, que propiciarà estúpidament la consolidació del nazisme alemany i el feixisme italià.
Corprès per l’ambivalència d’un missatge que s’agermana amb les aventures de Lawrence d’Aràbia en exòtics paisatges, i dels innocents posats dels personatges que desfilen, incòmodes però confiats davant les càmeres, absents a la tragèdia que es cernia com un escorpí per les dunes de la memòria del segle. Recordava, doncs, aquella frase profètica del foragitat emperador etíop Haile Selassie en el gineceu de la Societat de Nacions ‘avui ens passa a nosaltres, demà a vosaltres‘.
niktoblog 
Jo encara recordo haver vist el No-Do al cinema, herència d’uns temps en que la TV no existia i els noticiaris sonors (amb imatge) s’emetien als cinemes abans de la pel·lícula. Naturalment, comptem que eren absolutament tendenciosos: el No-Do del règim franquista, la Fox dels conservadors nord-americans, i així. El poder aviat va veure en els medis de comunicació de masses una eina propagandística important. Una característica del poder de la imatge és que aparenta realisme, es a dir, vesteix de versemblança allò que mostra, pel que el públic tendeix a pensar que és real i no una ficció manipulada.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig veure el NO-DO al cinema!…És clar que hi ha exemples de la manipulació flagrant en aquella època. I si, és cert el que dius, la imatge té una força brutal per imposar-se com a realitat, i els noticiaris en aquella època, a més, tenien tot el poder suggeridor dels antics oracles, quan la gent no tenia encara un televisor a casa, i fins i tot la presència de la radio no era un fet normal. És molt interessant la idea de la imatge manipulada, que després ha tingut tanta volada en l’art contemporani.
M'agradaM'agrada