Totes les èpoques felices s’assemblen, cada època desgraciada ho és d’una manera única (parafrasejant el famós inici d’Anna Karenina de L. Tolstoi). Sovint aquestes èpoques desafortunades són especialment útils per analitzar i extreure conclusions significatives. Així, la societat de masses irromp en la història amb la Revolució francesa per instal·lar-se en el terreny d’una Europa negra delmada per la crisi econòmica que precedeix l’arribada dels règims totalitaris. Les guerres mundials i la posterior reconstrucció sancionaran la democràcia com a sistema polític hegemònic en l’Occident europeu.
S’ha qüestionat a bastament la cultura de masses, característica de les societats democràtiques, responsabilitzant-la de l’ofeg de la Cultura amb la irrupció dels productes de la industria cultural. És una idea encertada en la forma però errònia en el fons: és cert que la industria cultural és la responsable de la manufactura de l’art i la cultura com a productes de consum, però no és menys cert que la cultura de masses precedeix la industria cultural. Els seus orígens s’endinsen en les arrels de la cultura burgesa que s’expandeixen, com ones gravitacionals, gràcies als nous mitjans de difusió i comunicació globals.
Les critiques contra ‘les masses’ (comunicants) i les seves accions tenen l’origen en la doctrina conservadora de les classes privilegiades finiseculars abans de l’economia global. Perquè la cultura de masses sempre ha coexistit amb l”alta cultura’ (patrimoni dels poderosos) fins que aquesta es reformula com a expressió d’estatus social i econòmic per acabar retrobant-se en l’espai comú de la cultura en les societats democràtiques (U. Eco; Apocalípticos e Integrados, pg.30. ‘las matrices de la cultura de masas siguen siendo las de la cultura ‘superior’).
Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat el postcapitalisme rebutja plenament aquells prejudicis finiseculars. I els rebutja amb convicció quan defensa una cultura que l’és pròpia, perquè la cultura de masses no té arrels identitàries, és absolutament amorfa, líquida. Per primera vegada en la història les elits empresarials, els gurus tecnològics i les estrelles rutilants del Websystem cohabiten l’espai indeterminat de les masses comunicants.
niktoblog 
Ben trobat Jordi… segueix essent un plaer llegir-te! Què faré quan acabi el Grau?
El text d’Umberto Eco és sorneguer, té un caire de conferència al voltant d’una taula en un cafè clàssic. Del que dius, i del que diu ell, en trec una conclusió: La cultura, aquella que en diuen alta, no existiria si abans no hi hagués hagut cultura popular. Perquè abans que Picasso, bastant abans per cert, algú va pintar a Altamira, oi?
Diuen que l’Alta Cultura és patrimoni dels poderosos, diuen! Deu ser per això que quan gent senzilla, que no hi pot accedir habitualment, té l’oportunitat d’escoltar una òpera o contemplar un quadre de cert renom, es queden bocabadats, s’extasien i poden arribar a la llàgrima. Ho he vist!
Un mestre meu, quan preparava l’accés a la Universitat per a majors de 25 anys, em va dir. Tot el que no és Natura és Cultura i, amb el punt sorneguer d’Eco, jo m’atreveixo a dir: La majoria de la cultura és creada per la gent senzilla i sense cap pretensió d’universalitzar-se.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Josep Mº, doncs tenia molta raó el teu mestre! I crec que fins i tot la Natura és cultura…en fi. Que cada grup es fa cultura que li va bé i prou. Després tots als museus a gaudir dels productes momificats d’aquesta cultura i els discursos oficials, això és una altre cosa. Canviant de tema i parlant de mitjans de comunicació m’acabo de sumar a una bona llista de tuitaires que m’arriben indiscriminadament al meu correu electrònic. És gairebé impossible sostreure’s d’aquestes masses comunicants que ens connecten per tot arreu…i amb aquest ja tinc dos blogs, qui m’ho haurie de dir a mi! Però -sempre hi ha un però- sovint tens una profunda sensació de ficció, d’estar fabricant, al mateix temps, el mitjà i les seves ficcions, és a dir, comunicacions. Hem passat de la interpretació de la realitat, o de la ficció, a la seva fabricació indiscriminada. Salutacions,
M'agradaM'agrada