Totes les èpoques felices s’assemblen, cada època desgraciada ho és d’una manera única (parafrasejant el famós inici d’Anna Karenina de L. Tolstoi). Sovint aquestes èpoques desafortunades són especialment útils per analitzar i extreure conclusions significatives. Així, la societat de masses irromp en la història amb la Revolució francesa per instal·lar-se en el terreny d’una Europa negra delmada per la crisi econòmica que precedeix l’arribada dels règims totalitaris. Les guerres mundials i la posterior reconstrucció sancionaran la democràcia com a sistema polític hegemònic en l’Occident europeu.
S’ha qüestionat a bastament la cultura de masses, característica de les societats democràtiques, responsabilitzant-la de l’ofeg de la Cultura amb la irrupció dels productes de la industria cultural. És una idea encertada en la forma però errònia en el fons: és cert que la industria cultural és la responsable de la manufactura de l’art i la cultura com a productes de consum, però no és menys cert que la cultura de masses precedeix la industria cultural. Els seus orígens s’endinsen en les arrels de la cultura burgesa que s’expandeixen, com ones gravitacionals, gràcies als nous mitjans de difusió i comunicació globals.
Les critiques contra ‘les masses’ (comunicants) i les seves accions tenen l’origen en la doctrina conservadora de les classes privilegiades finiseculars abans de l’economia global. Perquè la cultura de masses sempre ha coexistit amb l”alta cultura’ (patrimoni dels poderosos) fins que aquesta es reformula com a expressió d’estatus social i econòmic per acabar retrobant-se en l’espai comú de la cultura en les societats democràtiques (U. Eco; Apocalípticos e Integrados, pg.30. ‘las matrices de la cultura de masas siguen siendo las de la cultura ‘superior’).
Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat el postcapitalisme rebutja plenament aquells prejudicis finiseculars. I els rebutja amb convicció quan defensa una cultura que l’és pròpia, perquè la cultura de masses no té arrels identitàries, és absolutament amorfa, líquida. Per primera vegada en la història les elits empresarials, els gurus tecnològics i les estrelles rutilants del Websystem cohabiten l’espai indeterminat de les masses comunicants.
niktoblog 